Sinopsi

Clara Zachanassian torna a la seva ciutat natal, Güllen, per tancar una ferida oberta fa 45 anys. Durant aquest temps, ella s’ha enriquit i, curiosament, la ciutat ha caigut en la misèria. Els gullenencs l'esperen il·lusionats, sobretot l'Alfred ILL, el seu amor de joventut. Tots tenen l'esperança que la Clareta els tregui de la ruïna. Però ningú dóna res a canvi de res...

“Jo descric homes, no marionetes”, diu Dürrenmatt. I en aquesta versió de La visita de la vella dama convertim gairebé a tots els personatges en titelles. Sembla una irreverència cap a l’autor, però, en el fons, la irreverència no és més que una forma de veneració.
Veneració cap a una obra fulminant, on ningú queda exempt de responsabilitat. Veneració cap a un text on la venjança i els diners manipulen la trama fins a convertir-la en una espiral d’on no se’n pot sortir. Ni qui és manipulat, ni qui és manipulador. Tan sols hi ha dos personatges que no són titelles: Clara Zachanassian -la vella dama- i Alfred Ill -el seu antic amor- encarnats per Vicky Peña i Xavier Capdet. Ells són de carn i òssos, sí, però els fils de la trama els entortolligaran més que a ningú. Destrossem, doncs, a Dürrenmatt perquè ens parla d’un món destrossat, sense principis, sense humanitat, només amb l’aparença de.