
El nou espectacle dels anoiencs Farrés Brothers i cia., seleccionat pel suport a la creació de FiraTàrrega
HoHiHu està dirigit per la pallassa Marta Sitjà i es podrà veure a la fira, entre el 7 i el 10 de setembre
Un cau, una casa, un teatre, un lloc fràgil com el paper, però que, tanmateix, volem que ens protegeixi de l’exterior.
Capbussa'tDe vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància?
Capbussa'tLa gelosia entre germans, el desig de poder... Un espectacle basat en fets Reials. Molt Reials.
Capbussa'tAlarma! Els protagonistes dels contes han perdut el do de l'eterna joventut!
Capbussa'tQuan el fotògraf Agustí Centelles es va exiliar, duia una maleta plena de fotos. On van anar a parar?
Capbussa'tHoHiHu està dirigit per la pallassa Marta Sitjà i es podrà veure a la fira, entre el 7 i el 10 de setembre
Capbussa'tHoHiHu està dirigit per la pallassa Marta Sitjà i es podrà veure a la fira, entre el 7 i el 10 de setembre
Biel Rossell i Biel Serena sota la direcció de Pep Farrés i la producció de Farrés Brothers i Cia estan creant l'espectacle, que s'estrenarà enguany. Quanta, quanta guerra... (1980) és l'última novel·la que va escriure Mercè Rodoreda i la primera vegada representada per joves intèrprets professionals. El projecte sorgeix de Biel Rossell, que tenia el desig de parlar de joves, fugint d'estereotips imposats, i al creuar-se amb la història de Quanta, quanta, guerra de la Mercè Rodoreda, va tenir clar que havia d'arribar al teatre. Per fer-ho l’acompanyarà Biel Serena a l'escenari qui s'encarregarà de la composició musical i l'espai sonor. I el Martí Rossell participa en el muntatge i la producció executiva. Tres joves professionals de gran talent que junts i de la mà de Farrés Brothers i Cia presenten la novel·la de Mercè Rodoreda on s’explica la història del jove Adrià Guinart que, cansat d'estar tancat a casa seva, decideix marxar a la guerra a viure experiències, però quan hi és, en fuig tan com pot, mentre descobreix el món per primera vegada. Rodoreda explica: “Al meu Adrià l’impulsa a anar-se’n de casa la seva aspiració de llibertat. D’aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m’emociona—que només mena a un canvi de presó”. En la fitxa artística de la producció es compta amb la presencia de professionals com: Eudald Ferré (construcció titella), Glòria Ros (moviment), Nídia Tusal (vestuari), Roger Oriol (il·luminació), Eulàlia Prat (fotografia) i Bernat Enrich (vídeo), entre d'altres. El projecte té una clara voluntat d'arribar al públic jove i adult. Els temes que tracta l'obra i l'edat dels intèrprets són el motor principal per atraure els joves. Entre les diferents activitats paral·leles que envolten l'espectacle, Biel i Martí Rossell organitzaran una jornada de creació escènica amb el suport d’Impuls Jove del Departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada. La data d'estrena, es preveu per aquest any 2021.
De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància? La Mariona, el Yuri i el Nil juguen a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal i com tots formem part de l’univers. Un dia les seves òrbites es bifurquen i es perden la pista. I passen els anys. Ara són adults. La Mariona és a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi. Es retrobin o no, la memòria es desperta, els jocs tornen i els astres tornen a fer constel.lacions impossibles. ORBITAL gira al voltant d’una abraçada pendent. I del llarg viatge de tres amics per fer-la real.
L’espectacle té una clara voluntat d'arribar al públic adult. Els temes que tracta l'obra i el llenguatge utilitzats busquen atraure persones amb sensibilitat per tenir cura de tercers (o de cadascú!) i entendre’n les dificultats que comporta. Amb un format proper, creiem que podem aportar punts de contacte (i punts d’ironia) amb la situació actual, al parlar de l’enyorança dels temps passats -en què el contacte físic no espantava- i al tractar amb humor les seqüeles d’exposar-se a la vulnerabilitat. Murmut barreja a l’escenari els universos creatius de Jordi Palet i Toni Ubach, l'objectual i el musical, per parlar-nos de la necessitat de sentir-nos segurs, contraposada amb la constant sensació d'inseguretat. Ho fem a través dels objectes i el so com a mitjà d'expressió teatral, fent ús de la paraula com un material més, i amb la complicitat d’un creador que sempre ha seduït a la companyia, Xavier Bobés.